Cada mes la revista digital A cel obert (www.acelobert.com) cedeix una columna a Homes Igualitaris. Aquest és l'article publicat el maig de 2022.
Arran de la pandèmia COVID-19 hem escoltat parlar molt sobre l’empitjorament de la nostra salut psicològica. Ja fa dècades, però, que diversos professionals porten temps denunciant un increment de problemes psicològics. Ja en 2010 la Generalitat va assegurar que la depressió i els trastorns d’ansietat són els més freqüents entre la població catalana. També trobem una gran correlació entre la salut social (situacions de vulnerabilitat, de pobresa econòmica, de violències diverses: masclista, LGTB-fòbia, etc.) i la salut psicològica (diagnòstics de “trastorns mentals“).
Encara que cal una major quantitat de recursos professionals i materials per atendre correctament la demanda ciutadana, no hi ha prou amb la quantitat. Cal també un canvi de paradigma a l’hora de treballar.
Veiem com s’ha incrementat la medicalització de les persones amb diagnosi de salut mental, un 27% en l’última dècada.
Si analitzem aquesta realitat des d’una perspectiva feminista trobem el següent: les dones doblen als homes en consum de psicofàrmacs; a més, hi ha estudis que evidencien menys esforços terapèutics per part del metge davant una pacient dona, a més que hi ha menys coneixement sobre factors de risc d’aquests fàrmacs sobre elles.
Per tot això existeixen moviments (a part de lluita feminista com a tal) com ara l’antipsiquiatria o l’orgull boig, que lluiten contra l’estigma del trastorn mental. Aquests moviments ens fan conscients de la càrrega social negativa que hi ha darrere de l’etiqueta de “boig” i defensen la necessitat de majors equipaments de salut mental comunitaris, on la persona atesa s’empoderi i on prevalgui la seva escolta empàtica i l’atenció psicosocial. En resum, es tracta de fer-la partícip del seu procés i donar-li veu dins de l’atenció realitzada.
A Espanya, per exemple, tenim la figura de Maria Huertas Zarco, psiquiatra de llarga trajectòria acadèmica i professional que denuncia la situació precària i violenta de la psiquiatria a l’Estat Espanyol. A més, fa palesa la sobrepatologització de dones amb malestars psicològics arran d’haver patit violència masclista.
Per tot plegat i molt més, defensem i lluitem per una sanitat pública que ens cuidi i no ens vulneri.
Ion Pagola, d'Homes Igualitaris