Homes per la pau

Posicionament aprovat per l'Assemblea General de AHIGE - Sevilla, juny de 2025

Des dels seus inicis, els homes per la igualtat (grups, xarxes, associacions, etc.) ens hem pronunciat a favor de la pau i contra la violència, entesa d'una manera àmplia i des de la perspectiva de gènere, tal com afirma Kaufman (1999) quan parla de la Triada de la violència dels homes: contra dones i menors, contra altres homes i contra un mateix. En aquest sentit, l’enfocament de gènere explica moltes de les violències que s’exerceixen des dels mandats de la masculinitat: la força, el domini, la conquesta; violències necessàries per mantenir els privilegis i la jerarquia sobre les dones i altres homes; i les violències relacionades amb els costos de la masculinitat i la insana relació amb el poder.

Encara que sabem que la pau és molt més que l'absència de guerra, avui volem prestar atenció urgent a l'actual context de rearmament, marcat per l'increment del pressupost militar a escala global, la proliferació de discursos bel·licistes a l'esfera política i dels conflictes devastadors com ara la guerra d'Ucraïna, la del Congo o el genocidi en curs a Palestina. Aquest panorama ens obliga a qüestionar les narratives patriarcals i militaritzades que justifiquen la guerra i la seva preparació.

Les guerres no són possibles sense un esforç ingent per mistificar-les, per construir un relat de l'altre com a enemic i per un concepte de defensa militaritzada. Al costat de la ingent inversió realitzada per reclutar, proveir i ensinistrar forces armades, s'han de crear les condicions perquè la destrucció i la mort siguin acceptades i glorificades. Cal anul·lar absolutament l'empatia, alienar les conductes i aconseguir així deshumanitzar l'altre bàndol per tal de destruir-lo sense pietat.

Les conseqüències de les guerres són tan desproporcionadament negatives que no hi ha cap possibilitat de defensar la vida si recorrem a elles. Perquè cap exèrcit defensa la pau com a sinònim de justícia, ja que són els sistemes d'opressió, i molt especialment el patriarcat, els que necessiten de la “defensa” militar per mantenir-se.

Una mirada ecofeminista ens permet destriar de quina manera les guerres, sent terribles per a la gran majoria de la societat, no són viscudes de la mateixa manera per les dones i pels homes. Multipliquen l'opressió de gènere que ja existeix en temps de no guerra. Llasten les generacions futures amb una militarització social que penetra la cultura, reforça el patriarcat i acaba reproduint més violència. Destrueixen els sistemes que sostenen la vida al planeta i acaben amb el patrimoni natural i cultural.

Un exemple d'això és la normalització de la guerra i la violència com a joc, present de manera quotidiana en botigues de joguines, pel·lícules, videojocs, música, etc. Tot plegat de manera lliure, per ser fàcilment consumida pels nostres fills i filles des de ben petits i com a representació de models hegemònics de poder, control i dominació.

La guerra continua sent en ple segle XXI una tasca atribuïda als homes i a una masculinitat guerrera, prengui o no les armes, estigui al front o a la rereguarda. Alhora, el cos de les dones continua sent camp de batalla, atès que pateixen violacions, tracta i explotació pels qui se n'atribueixen la protecció, mentre elles lluiten per la supervivència i la cura de les seves famílies.

La història ens ha demostrat que les guerres són evitables, fins i tot en circumstàncies molt adverses. Però, per evitar-les, cal desobeir el militarisme i el patriarcat, així com els rols sexistes que s’hi vinculen, s’atribueixen i s’adjudiquen.

Com a crim contra la humanitat, les guerres comencen molt abans de ser declarades. Comencen aquí i ara, en allò personal, que és polític i a les nostres ments. És aquí i ara, doncs, en allò personal i en les nostres ments “on s'han d'erigir els baluards de la pau” (com diu el primer paràgraf de la Constitució de la UNESCO).

Amb aquest escrit volem manifestar-nos a favor de l'empatia i la compassió, la cura de la vida, la cooperació, el desarmament i la no-violència. Per això, ens comprometem a trencar amb els relats i els mites que sostenen la guerra, a no cooperar amb la seva economia i necropolítica, i a treballar per una cultura de pau.

Això implica recolzar els moviments antimilitaristes i de desarmament, fomentar l'objecció fiscal a la despesa militar, evitar el consum de productes i serveis d'empreses que es beneficien de la guerra, impulsar l'educació per a la pau i crear espais de masculinitat crítica que promoguin la no-violència.

Des d'aquesta mirada ecofeminista advoquem per una cultura de la pau i de les cures, per la justícia social i la solidaritat intra i intergeneracional. Per societats que tractin els conflictes a través de la diplomàcia, la negociació i la conciliació.

Ens posicionem, doncs, a favor de la pau i en contra de les violències masclistes, de les guerres. Atenent una de les nostres interpel·lacions clau (“El silenci ens en fa còmplices”), avui ens manifestem amb rotunditat, davant de la passivitat de molts governs i institucions que, d'aquesta manera alimenten “la lògica de la guerra”. Volem continuar contribuint i ser part de les xarxes feministes que diuen no a les guerres contra els pobles i contra les dones; donar suport a la desmilitarització, al desarmament i a la democratització de les institucions i relacions internacionals, així com a la revolució interior pendent de cada home: una revolució no violenta.