top of page
  • Writer's pictureHomes. Igualitaris

“Jo també me n’aniré. De mi també se n’aniran”

Cada mes la revista digital A cel obert cedeix una columna a Homes Igualitaris. Aquest és l'article publicat el febrer de 2023.



El desgavell musical i groguenc no té precedents. He escoltat a la ràdio que mai de la vida l’estrena d’una cançó ha tingut un èxit tan fulgurant, en cap idioma molt probablement. Però no tinc cap interès ni en el circ mediàtic, ni en la pandereta que es crea quan legions d’opinadores i opinadors es barallen a viva veu defensant un bàndol o un altre, al millor i més pur estil visceral. A mi m’agrada buscar la reflexió profunda, la calma, rascar i trobar-nos amb l’arrel, respirar una mica -un temps, si cal- i procurar fer un intent d’apropament més humà, més vertader. La resta és fer soroll, espectacle. No m’interessa.


Jo també tindré un amor que un dia se n’anirà de mi i “prendrà el vol” com deia la iaia. Jo també tindré un amor de què un dia me n’aniré. Però prefereixo pensar que simplement evolucionarem per camins diferents, que els nostres interessos i prioritats, com a persones que s’han estimat, ara són unes altres. Vull creure només que vivim processos distints i que els nostres moments ja no són tan “nostres”. Són el meu i el de la persona o les persones que tant he estimat. Ja està. No hi ha més.


És inútil racionalitzar l’amor per més que ho intento: el meu cap va per una banda, el meu sentir va per una altra. Vull ajuntar els dos vessants, fer del desamor un procés de comprensió, d’acceptació, d’integració, d’assimilació, de gratitud, d’aprenentatge, d’acomiadament seré i, per damunt de tot, amorós. Qualsevol dol és així. Fa molt que penso que no hi ha prova d’amor més gran que saber deixar anar. Què hi vaig a fer? Detesto la supèrbia, els atacs iracunds, la revenja, el poder desbocat de les baixes passions quan es vol fer mal, provocar dolor, escampar per tot arreu la brutícia dels draps… No puc amb la mala educació, què voleu que diga?


Estem al segle XXI i és sabut que les regles de l’amor avui són unes altres, tot i que els sentiments i les emocions a què ens transporten són universals, travessen cultures, èpoques i temps. Però com em comportaré quan el meu amor, els meus amors, se’n vagin? Sabré estar? O seré dels qui pensen que “m’han deixat”? Sabré anar-me’n quan sigui jo qui se’n vagi?


Carles Llorens és membre d'Homes Igualitaris de Catalunya.



7 views0 comments

Recent Posts

See All
bottom of page