Cada mes la revista digital A cel obert cedeix una columna a Homes Igualitaris. Aquest és l'article publicat el gener de 2025.

Les masculinitats són un constructe social i cultural, no pas entitats fixes. Malgrat això, històricament han estat identitats molt estables, especialment les denominades masculinitats hegemòniques, que ocupen una posició dominant en la jerarquia de gènere. Aquestes masculinitats estableixen normes culturals que associen la idea de “ser home” amb la força, l’autoritat i la competitivitat. Tanmateix, en el primer quart del segle XXI semblava que aquest model començava a esquerdar-se.
El moviment feminista de la quarta onada i les polítiques públiques en favor de la igualtat van assenyalar un possible canvi de cicle. Es parlava d’hibridació de les masculinitats, d’alternatives crítiques o antipatriarcals, fins i tot d’un major compromís dels homes amb les cures. Aquestes “noves” masculinitats, tot i representar canvis reals en alguns casos, també podrien funcionar com a adaptacions “més amables” que permetrien a la masculinitat hegemònica mantenir el seu poder.
Ara, el 2025, entrem en el segon quart del segle amb l’era Trump ja consolidada. La seva presa de possessió el 20 de gener va inaugurar una nova etapa política marcada per un discurs autoritari vinculat, també, a l’ascens de l’extrema dreta a molts països. Figures com Orbán, Erdogan, Le Pen, Meloni, Milei, Abascal o el mateix Trump representen una masculinitat que Cara Daggett (2018) defineix com a petro-masculinitat. Aquesta combina la negació del canvi climàtic, el racisme i la misogínia, reforçant un autoritarisme impulsat per les ansietats generades per l’Antropocè i la percepció d’una masculinitat amenaçada.
A això s’hi suma el fenomen de les “gig-masculinitats”, formes de masculinitat que neixen en el context precari de l’economia de plataformes tecnològiques (“gig economy”). Personatges com ara Elon Musk, Jeff Bezos o Mark Zuckerberg, que recolzen Trump, són les cares visibles i despiatades d’aquest model econòmic que precaritza la vida.
L’era Trump uneix ambdues formes de masculinitat. Trump promou un discurs que exalta l’extracció de recursos naturals com un símbol de força nacional (“Make America Great Again”). Simultàniament, la flexibilització laboral i la desregulació sota el seu mandat reforcen l’expansió de l’economia “gig”, que s’acomoda a les necessitats del capital, però agreuja la precarització laboral.
Tant les petro-masculinitats com les gig-masculinitats reflecteixen un rebuig als moviments progressistes que impulsen una transició ecològica i una economia més equitativa. Els discursos climàtics i laborals es veuen com una amenaça a una masculinitat percebuda com en declivi, afavorint respostes polítiques conservadores i populistes.
Davant d’això, més que mai, és necessari teixir aliances feministes, antiracistes i ecològiques per fer front al que tenim a sobre.
Paco Abril és membre d'Homes Igualitaris
Comments