Cada mes la revista digital A cel obert cedeix una columna a Homes Igualitaris. Aquest és l'article publicat el maig de 2023.
A partir de la sanció de la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, més coneguda com la Llei Només sí es sí, han sorgit molts discursos que intenten deslegitimar la norma jurídica, perquè la mateixa ens estaria deixant (als homes) indefensos davant d’una denúncia. Què hi ha darrera d’aquesta por i d’aquest discurs?
“Tu pots preguntar abans d’intentar fer-li un petó a una altra persona, però no em pots obligar a mi a fer el mateix. Amb la comunicació no verbal n’hi ha prou”, vaig escoltar un noi adolescent dir alguna vegada. Encara que aquesta afirmació tan difosa en la societat, en principi, no tindria res de dolent, em va fer reflexionar.
Què és el que fa que no vulguem preguntar-li a una altra persona si se sent bé i còmoda amb el que fem? Què es posa en joc en aquest moment? Pot ser la nostra masculinitat? En una societat que ens ha ensenyat que ser homes vol dir ser segurs, valents, forts i conqueridors, mostrar-nos vulnerables i febles no és una opció. D'aquesta manera, no existeix la possibilitat de dubtar i preguntar.
Però, hi ha alguna cosa més excitant que saber, realment, que l’altra persona també vol estar amb tu? Crec que no. L’única manera de conèixer què pensa és, doncs, parlant-ne. Sinó, estarem actuant sobre la base de suposicions. Quantes vegades hem cregut que una persona que ens agradava volia estar amb nosaltres i després, quan no ens feia cas, hem pensat: “I a aquest/a, què li passa?”.
Crear espais segurs i de comunicació és la millor forma de habilitar xerrades sinceres i íntimes. Per a què una persona senti plena llibertat per a parlar de com se sent, cal que hi hagi una altra persona oberta a preguntar, escoltar i respectar-la.
Santiago Guerrero-Benalcázar és membre d'Homes Igualitaris