Cada mes la revista digital A cel obert cedeix una columna a Homes Igualitaris. Aquest és l'article publicat el març de 2023.
La polèmica que ha envoltat la gestació de la llei de la garantia integral de la llibertat sexual (coneguda popularment com la llei del “només sí és sí”) ha tapat moltes qüestions importants. Alguns mitjans han posat l’accent en les excarceracions anticipades d’alguns delinqüents sexuals. Possiblement hi ha aspectes de la llei que caldrà revisar, però podem dir que la protecció dels drets de les dones augmenta amb l’augment de les penes als agressors? No està clar que sempre sigui així.
El tema de fons, el fet de posar el consentiment sexual en el centre, que és l’eix central d’aquesta llei, ha quedat en un segon terme. I d’aquest consentiment vull parlar. Anem a pams: si contemplem una relació sexual heterosexual i tanquem els ulls, en qui estem pensant? Qui és qui dona el “sí” o el “no”? Oi que estem pensant en la dona?
La llei no ho esmenta en cap moment. Per tant, el consentiment -el “sí”- tant el pot donar un o altre. Però en el nostre imaginari tenim molt inculcat que és l’home qui pren la iniciativa, qui fa el pas i la dona és qui ha d’acceptar-ho o no. És clar que als diversos #Metoo sempre són homes els abusadors, agressors i violadors. Però -insisteixo, en una relació heterosexual- dins d’un context d’una seducció mútua, podríem pensar que fos la dona qui en un moment donat prengués la iniciativa sexual i el seu partenaire seria llavors qui donaria o no el seu consentiment? O encara estaríem estigmatitzant-la i titllant-la de “porca”? O, més enllà, podem pensar en un consentiment mutu i compartit?
Als homes ens han dit que hem d’estar sempre disposats a mantenir relacions amb qui sigui que se’ns posi al davant. I que fent-ho així demostrem la nostra homenia. Fa gairebé vint anys Sergio Sinay, però, va escriure un llibre, el títol del qual ho diu tot: “Esta noche no, querida”. Ja és hora de deixar el poder fora del llit i pensar en unes relacions sexuals més simètriques i, per tant, més satisfactòries.
Juanjo Compairé, Homes Igualitaris