Foto extraída de rawpixel.com
La primera àrea és la del carrer, les manifestacions, els moviments socials, el teixit associatiu. Aquesta dimensió és molt important: Això no obstant, és la que menys de les tres. La segona és la familiar, la que succeeix a la llar, amb la família, el de les cures. Aquest espai és més important. Finalment, la tercera àrea i la més important de les tres és la que succeeix pell cap endins de l’home. Aquesta és la realment determinant. És on succeeix la gestió emocional, la tolerància a la frustració (emoció tan arrelada en nosaltres), la capacitat de relacionar-se amb les addiccions (pantalles, sexe, substàncies...).
Les tres àrees són òbviament importants, però realment de res serveix anar a moltes manifestacions si després a la llar no canvies res. I tristament, difícilment les coses funcionaran a la família si per dins d’un mateix, a les entranyes del cos, on es manifesten les emocions, tot continua igual. És a la profunditat del cor masculí on la tasca de canviar les coses és més necessària. Per això, crec que és tan necessari que des del feminisme es treballi amb els homes. Molts volem canviar de debò, però tampoc sabem com, ni tenim les eines per fer-ho. En el meu cas, moltes vegades els millors estris que he trobat han sigut esbroncades de companyes feministes que s’indignaven per un comentari o una acció meva. Sovint, en el meu masclisme m’indignava, però la veritat és que el dia d’avui ho agraeixo.
El que vull dir, és que està molt bé i és necessari que els homes ens impliquem amb la igualtat i ens autoanomenem feministes. És un primer pas, una primera revolució interior, moltes vegades. Així ho vaig viure jo. Però el camí només acaba de començar amb aquesta afirmació interior. I el recorregut té tota mena de trams. Des dels esgotadors, quan t’adones que amb tot el temps que has passat continues sent un masclista. Fins als esperançadors quan sent emocions subtils, delicadesi l’agradable conseqüència de tenir cura dels altres.
Joan Ignasi Puig Velasco
Homes Igualitaris
(AHIGE Catalunya)
Aquest article fou publicat primer a la revista "A cel obert"