Cada mes la revista digital A cel obert (https://acelobert.com/ca/articles-dinteres/) cedeix una columna a Homes Igualitaris. Aquest és l'article publicat l'agost de 2022.
Aquest article intenta promoure que la majoria d’homes es comprometin a erradicar definitivament la violència contra les dones.
De fet, la violència que produïm els homes contra les dones no es limita a l’acte físic del cop, insult, la vexació, o fins i tot l’assassinat (que, pel fet de ser el més extrem i definitiu, és l’únic que surt als telenotícies ). S’han identificat diverses formes de violència contra les dones: no només la física, la que les fereix o les mata. Podríem parlar de la violència simbòlica, que valora negativament o pejorativament allò femení (“corres com una nena”, dit d’algú que corre malament). La violència en el discurs (i no només la violència verbal que produeix l’home en una discussió «acalorada»), íntimament relacionada amb l’anterior i que veiem constantment a la publicitat, quan fem servir el cos de les dones (o la seva idealització masculina ) com a reclam comercial. La violència sexual és la que ataca el dret inalienable de les dones a disposar del seu propi cos, sense interferències alienes a la seva pròpia voluntat (això inclou la violació, fins i tot la comesa per la seva parella i, per descomptat, la legislació que prohibeix avortar i la castiga per això).
I així podríem parlar dels diferents tipus de violència de gènere, dirigits a sotmetre les dones i a mantenir-les en una situació de vulnerabilitat-dependència i en una condició secundària respecte als homes.
Quan parlo de «compromís ètic» em refereixo a la decisió de comprometre’s a promoure un estat de coses que faci impossible el sorgiment (o ressorgiment) de la violència com a discurs o acció justificable.
Cultura de la solidaritat
El que jo demanaria és posar-nos cadascú al lloc de l’altre. I reconèixer que els qui tenim certs privilegis, tenim deures per complir. Si soc un home blanc heterosexual, podria fer servir aquests privilegis per ajudar i integrar a la meva societat els que no són com jo, ni homes, ni blancs, ni heterosexuals. Perquè les dones heterosexuals no són les úniques víctimes de la violència de gènere, encara que siguin les més visibles.
L’expressió “compromís ètic” es refereix a una convicció interna, profundament sentida i assumida, indiferent a tots els estímuls de l’entorn masclista que ens duen a “deixar-nos portar” i caure en la temptació fàcil i acomodatícia d’obeir el tribalisme masclista.
A aquest compromís ètic em refereixo. És un sentiment espiritual, profundament arrelat i assumit, en veure la igualtat com un objectiu imprescindible per a totes les persones, i veure’ns nosaltres mateixos com a part necessària, indefugible d’aquest esforç creador de canvi, d’un canvi necessari, vital.
Aquest només es podria assolir mitjançant un acord social sobre certs valors ètics que orientin aquesta comesa cap al seu destí. S’aconsegueix al barri, però només com a part d’una xarxa més àmplia, que abraça tota la societat. S’aconsegueix aprenent i promovent l’empatia, una actitud que considero imprescindible en aquest esforç de vida.
José Ramón Merentes Correa és membre d'Homes Igualitaris