Cada mes la revista digital A cel obert cedeix una columna a Homes Igualitaris. Aquest és l'article publicat el desembre de 2024.
Fa anys, mentre era de viatge, vaig conèixer durant una excursió un noi i una noia que eren parella. Després d’uns cinc minuts compartint breument els nostres plans de viatge, la noia se’n va anar al bany i em vaig quedar sol amb el noi. En aquell moment, ell, somrient, em va preguntar: “I ja has provat el producte local?”. El producte local a què feia referència eren les dones del país. “Quan viatjava amb els meus amics i estàvem solters, buscàvem noies del país que visitàvem… ¡No viatjaríem tant per estar-nos amb les mateixes de sempre!”.
Recordo que això em va fer sentir una gran incomoditat i no vaig saber què respondre. Tot això em va portar a fer-me moltes preguntes, però principalment la següent: Què es va generar en aquest espai perquè el noi decidís dir-me això? Per què es va sentir còmode fent-me aquest comentari? Què pretenia amb això? I, per últim, per què jo no vaig dir-li res?
Crec que allò que ell buscava era agradar i generar una complicitat de pertinença a un mateix grup, al dels homes. El problema d’aquesta complicitat no només és que sorgeix a partir de la cosificació i la sexualització de les dones, sinó que també està naturalitzada i forma part del nostre dia a dia.
Llavors, m’interessa posar el focus en qui rep aquest comentari, s’incomoda, però tot i així no hi diu res. Potser, també per agradar, evita (jo vaig evitar) incomodar o generar un conflicte i no expressar la seva opinió sobre això. Des d’aquest pensament, em pregunto: Per què ens costa tant trencar aquest suposat vincle que s’està generant i incomodar l’altre home, si a mi aquest comentari ja m’està incomodant? Si crec que aquest comentari està malament, per què no ho expresso?
Quan els feminismes ens conviden a canviar la nostra manera de relacionar-nos, ens conviden a repensar situacions com aquestes. D’una banda, que puguem construir converses i vincles amb altres homes que no estiguin basats en la cosificació i la sexualització de les dones; i, de l’altra, que quan hi hagi aquests comentaris que ens incomoden, puguem fer-los visibles amb un “per què em dieu això?” que convidi a la reflexió conjunta.
Santiago Guerrero Benalcázar és membre d'Homes Igualitaris
Comentarios