Cada mes la revista digital A cel obert (www.acelobert.com) cedeix una columna a Homes Igualitaris. Aquest és l'article publicat el juny de 2022.
Encara recordo amb alegria aquells dies en què, amb vuit anys, la meva mare i el meu pare s’ajuntaven a jugar a cartes amb amigues i amics. En algun moment de la nit, jo deixava el que estava fent i acostumava a atansar-me a la taula de les persones adultes. Sense cap motiu en particular, li feia un petó al meu pare o a la meva mare i, tot seguit, m’asseia a la seva falda per seguir la partida. Una de les seves amigues deia, sobre mi, amb tendresa: “Ai, ell, sempre tan afectuós i bo”. Gaudia moltíssim de tota aquesta situació.
No obstant això, hom no sap quan passa exactament, però arriba un moment a la vida de l’home en què cert tipus de gestos són assenyalats i rebutjats socialment. La sensibilitat canvia de significat. Recordo que assistia a l’escola secundària quan els meus amics i companys de curs van veure com tractava el meu germà -cinc anys menor que jo- i un d’ells va deixar anar: “Si el tractes així, sortirà calçasses[1]”. No tinc registre del que vaig dir o vaig fer aquell dia, però vaig saber que l’afecte i l’empatia ja no estaven gaire ben vistos. Els homes (de veritat) ho teníem prohibit.
Què hi ha darrere d’aquestes pràctiques violentes, coercitives? La marca d’un límit: “fins aquí sí, més enllà no”. La presència -en absència- del teu grup d’iguals cada vegada que facis qualsevol acció. L’advertiment ja em va arribar: Et pot sortir calçasses! No hi ha pitjor amenaça a la vida, des de la masculinitat tradicional (i l’heteronormativitat), que ser calçasses, marica, poc home en definitiva. Des de llavors, la vigilància ens la comencem a aplicar nosaltres mateixos.
Rita Segato expressa que l’home és víctima del mandat de masculinitat, que hi ha una violència que és intragènere. Per aquesta raó, l’autora diu: “Els homes han d’entrar a les lluites contra el patriarcat, però no ho han de fer per nosaltres i per protegir-nos del patiment que la violència de gènere ens infligeix, sinó per ells mateixos, per alliberar-se del mandat de masculinitat ” (2018: 46).
Hem de lluitar per això. Perquè el record dels homes del demà sigui sobre el que van poder ser i no sobre allò que no els van deixar ser.
Santiago Guerrero, membre d'Homes Igualitaris
[1] “puto”, en la versió original argentina.
Comments