Podem afirmar que ens trobem actualment en una societat (occidental) on hem passat d'una societat amb alta representació de moralitat religiosa (cristiana) a una societat on es prioritza un estil de vida relacionat amb el capitalisme, prioritzant la capacitat de consumir a la reproducció d'alguns valors. Quan esmento el consum, no parlo del consum de productes materials, sinó de consum de valors, i és aquí on vull allargar-me.
Des de fa pocs anys, no s'entén la nostra societat sense l'ús de les xarxes socials, on les persones i grups tenim la capacitat de projectar-nos i fer-nos veure i on podem observar com la pràctica de valors cristians com la caritat, l'ajuda al veí/veïna són utilitzades mercantilment amb la finalitat de projectar una identitat amb el fi de poder aconseguir un major grau de desitjabilitat social, tenint de fons l'ús d'uns certs valors morals.
Per exemple, podem treure la imatge d'aquella persona que viatja a països empobrits on es documenta envoltat de nens als quals ha anat a "ajudar", per després compartir-ho amb el seu públic virtual, enaltint-se com la persona (blanca) salvadora. Un altre exemple podria ser la d'aquells homes que volen traslladar una imatge de masculinitats alternatives o ben valorades, sense realitzar cap autoreflexió ni treball personal, amb la mateixa finalitat.
En la societat actual la vida i el seu desenvolupament gira entorn del consum; per tant, hauríem de reflexionar sobre que i com es compon la nostra identitat (moral); ja no sols sobre quals són els valors que ens componen; sinó que ús li donem. És a dir, necessitem analitzar-nos i pensar sobre com reflectim les nostres identitats i amb quins objectius; si volem ressaltar els valors com a pràctiques quotidianes o com a eines d'ús i consum per a la nostra acceptació social i personal. Una cosa és clara, si prioritzem la imatge i l'opinió de l'altre i si no reflexionem sobre l'impacte dels nostres actes; continuarem fomentant la capitalització dels valors, siguin els que siguin.
En resum, és un tema ampli i mal tractat en tan poques línies, però cal reflexionar en un temps on esperem la immediatesa, abandonar la superficialitat tòxica i valorar la nostra pròpia profunditat.
Ion Pagola Jiménez
Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)
Article escrit originalment per a la revista “A cel obert”
Comments