A partir de maig de 2021 | Presencial/Online

Nous cursos d'Homes Igualitaris

Ampliem la nostra oferta formativa amb dos nous cursos sobre lectures de clàssics del feminisme i sobre les masculinitats.
 Nous cursos d'Homes Igualitaris

Horari i Lloc

A partir de maig de 2021
Presencial/Online

Descripció de la activiat

1- CURS DE REFLEXIÓ SOBRE LES MASCULINITATS

Alejandro Sánchez-Sicilia

  • Cada 3r dilluns de mes, de 18 a 20 hores.
  • Inici del curs: 17 de maig de 2021
  • Modalitat: presencial i online mentre hi hagi confinament comarcal.
  • Participants: només per a socis de HI.
  • Preu: gratuït.
  • Inscripcions a info@homesigualitaris.cat

Per què pot tenir interès un curs de reflexió sobre les masculinitats?

Els enfocaments de gènere provoquen malestar. Incomoden perquè qüestionen els nostres llocs al món, ens obliguen a ressituar posicions subjectives, és a dir, identitats i relacions entre les unes i les altres.

Si analitzem les transformacions socials dels darrers anys, i especialment mirem les pràctiques violentes amb què molts homes han tractat de reafirmar la seva pròpia virilitat, podem notar que la masculinitat està en una crisi. Crisi que es fa especialment visible en la violència cap a les dones, però que es relaciona també amb diferents malestars de gènere experimentats pels propis homes. Els enfocaments de gènere han permès posar atenció en això.

Fins fa poc, el focus d'atenció en perspectives de gènere havia estat centrat únicament en les dones i en la feminitat. La masculinitat i els seus valors havien quedat intocables. Es va fer necessari aleshores crear models que oferissin nous llocs i rols, més equitatius i més lliures de violència, que no només s'enfoquessin en l'experiència de la dona.

Aquests nous models són el que anomenem masculinitats igualitàries, o dissidents, o antipatriarcals. Aquests models sorgeixen com a alternativa a la masculinitat hegemònica. El terme de "masculinitat hegemònica" fa referència a les conductes de masculinitat dominants, el que inclou els models més tradicionals de dominació per gènere basats, per exemple, en mandats com "els homes no ploren", "sempre són valents", "no poden ser femenins", "inqüestionablement heterosexuals", etc.

En altres paraules, es tracta dels valors, les creences, les actituds, mites, estereotips o conductes que legitimen el poder i l'autoritat dels homes sobre les dones, i sobre tots els altres que no siguin homes blancs heterosexuals.

Plantejament i contingut

La masculinitat hegemònica és la que ha donat origen a tota una forma d'organització política i social basada en la idea del lideratge de l'home i el predomini de la cosmovisió d’aquest sobre les altres formes de vida. Per això us proposem desemmascarar aquesta masculinitat hegemònica, des de la més evident fins a la més soterrada –els micromasclismes- per poder reconfigurar la nostra identitat amb nous models.

Aquest grup amb periodicitat mensual es presenta com un espai on compartir dubtes, reflexions, aportacions i interrogants sobre temàtiques d'actualitat on les masculinitats siguin interpel·lades: paternitats, relacions interpersonals, sexualitat, afecte, emocions, rols...

Amb aquest objectiu s'empraran articles periodístics i acadèmics, publicacions a les xarxes socials i altres materials que suposin una mirada transcendent en la manera com comprenem el món que ens envolta, sempre amb perspectiva de gènere -en concret, la que faci referència als fenòmens de les masculinitats-, procurant que la temàtica de les sessions respongui així mateix a debats, informacions i punts de vista actuals, sempre amb la complicitat de les aportacions personals dels participants al curs.

2 - CURS SOBRE LECTURES DE CLÀSSICS DEL FEMINISME 

Josep Maria Lozano

  • Cada 4t dissabte de mes, de 10 a 13 hores.
  • Inici del curs: 22 de maig de 2021
  • Modalitat: presencial i online mentre hi hagi confinament comarcal.
  • Participants: obert a homes i dones.
  • Preu: gratuït per a socis d’HI; gratuït per a acompanyats de socis de HI; 15€/sessió per a no socis o 40€/cada 3 sessions.
  • Inscripcions a info@homesigualitaris.cat

Amb aquest curs pretenem visualitzar la història i el moviment feminista com un dels processos revolucionaris que més canvis socials ha produït al llarg de la història. Igualment analitzem el potencial que conté per desenvolupar alternatives als sistemes socioeconòmics que han generat i segueixen generant models de desigualtat, opressió i marginalitat.

Per què pot tenir interès un curs sobre la història del feminisme?

  • La revolució feminista en essència és una lluita contra l'estructura patriarcal, sobre la qual es construeix el capitalisme amb la pretensió d'oferir un model alternatiu de valors que faci possible la igualtat entre els sexes.
  • El moviment feminista és una lluita contra l'opressió i no tan sols sobre la dona, sinó que va més enllà dels sexes, incloent races, cultures, classes socials i tota possible explotació com la pròpia naturalesa.
  • La història del feminisme ens permet analitzar conceptes com essència, identitat o gènere els quals no són elaboracions naturals, sinó que estan altament contaminats per la cultura.
  • La història del feminisme l'hem plantejat a través de lectures o comentaris sobre les obres clàssiques del feminisme. Unes obres seleccionades de forma cronològica per anar veient com emergeix i evoluciona aquest moviment.
  • La història del feminisme és també un reconeixement i una posada en valor de les moltes autores que des de les seves teories i el seu activisme han donat vida a aquest moviment. Una manera de visualitzar infinitat de noms que la història patriarcal ha deixat ocults o ha tingut menystinguts.
  • Amb la història del feminisme volem reivindicar la necessitat que un moviment tan transcendental com el aquest ha de tenir un lloc preferent en els plans d'estudis per poder ser inclòs com a àrea de coneixement des de la primària.

Per què específicament els homes han de conèixer la història del feminisme?

En primer lloc, per una qüestió de justícia cap a les dones: tenim un deute històric a saldar; en segon lloc, per entendre en tota la seva intensitat la qüestió del moviment feminista; i en un tercer lloc, com una forma de construir nous valors en la masculinitat que possibilitin un home nou.

És de justícia que els homes coneguem aquesta història per entendre que durant segles el nostre posicionament davant de les dones les ha impedit la possibilitat d'una construcció en llibertat com a éssers humans. Han estat segles d'opressió posant barreres i deixant només la possibilitat de realitzar-se com a esposes i com a mares.

La història de la Humanitat ha estat escrita pels homes, els únics que estaven amb el dret de fer-ho. Per això la mirada d0aquesta història està fixada en el punt de vista de l'opressor, aquell que se sent en una posició de superioritat, domini i fins i tot violència envers les dones, que resten invisibles. És de justícia, doncs, conèixer la història explicada per aquesta meitat del gènere humà, les dones, tractades com a femelles de l’espècie impedides per a construir-se com a subjectes de la seva pròpia història. Una narració des del lloc de l'oprimit, és a dir, l'altra cara de l’espècie.

El Feminisme no és una lluita de poder -la revolució feminista és l'única revolució que no ha vessat sang-, sinó un moviment que possibilita un veritable canvi social de valors cap a una societat basada en la justícia i la igualtat dels sexes, races, classes socials o religions. Un canvi social basat en els ideals de l'humanisme: la justícia, la igualtat i la fraternitat. Perquè, en paraules de Clara Campoamor, “el feminisme és tan sols Humanisme”.

El coneixement d’aquesta història pot ajudar als homes a descobrir la veritable essència del masclisme, una construcció que el patriarcat ha modelat en nosaltres com si fos una essència provinent de la naturalesa pròpia del nostre sexe. Des d'aquest descobriment podem anar desmuntant, capa per capa, totes aquestes qualitats opressores, dominants i de superioritat, per poder accedir a un espai social de justícia que propiciï la igualtat entre els dos sexes. Ens ajuda a detectar no només els trets més acusats del masclisme, sinó fins i tot aquells menys aparents, els “micro-masclismes”.

Ens cal llegir dones com ara Cristina de Pizan, Mary Wollstonecraft, Harriet Taylor, Alejandra Kollontai, Virginia Woolf, Clara Campoamor, Simone de Beauvoir, Betty Friedan, Kate Millet, Shulamit Firestone o Judith Butler entre moltes altres, si volem una veritable revolució social igualitària i justa per a tothom.

Programa del curs

En aquest curs repassarem la història del feminisme a través del comentari –i fins i tot de la lectura de el text, si és possible- de les obres més representatives d'aquest gènere, en ordre cronològic en què les van escriure les seves autores. No només farem comentari dels textos, sinó que analitzarem el context històric en què es van produir. Igualment donarem llum a altres autores del temps en què es van escriure les lectures analitzades.

El curs s'acompanya amb un dossier d'elaboració pròpia sobre el feminisme a occident. Dossier que inicia el seu recorregut més enllà de l'Edat Antiga per donar llum visible a la construcció patriarcal. Una manera de visualitzar l'estructura social que es van trobar les dones i, en particular, els primers moviments feministes.

Detallem algunes de les lectures que es comentaran dins el context històric que es van originar i que van anar donant forma al moviment feminista:

  1. CRISTINA DE PIZAN (Venecia, 1364-1430) La ciudad de las Damas”.
  2. MARY WOLLSTONECRAFT (Inglaterra, 1759-1797) "Vindicación de los Derechos de la Mujer" Ed. Cátedra “Feminismos”.
  3. HARRIET TAYLOR MILL (Londres, 1807-1858) (Stuart mill) El sometimiento de las mujeresJohn Stuart Mill. Ed. Edaf.
  4. CLARA CAMPOAMOR (Madrid 1888-Lausana 1972) El voto femenino y yo. Mi pecado mortal Ed. Horas y horas.
  5. ALEXANDRA KOLLONTAI (Sant Petesburgo 1872-1952) "Marxismo y revolucion sexual". Castellote editores.
  6. VIRGINIA WOOLF (Londres 1882-1941) "Tres guineas" Ed. Lumen.
  7. SIMONE DE BEAUVOIR (Paris, 1908-1986) "El Segundo Sexo" Ed. Cátedra “Feminismos”.
  8. BETTY FRIEDAN (Illinois 1921-2006) "La mística de la Feminidad" Ed. Cátedra “Feminismos”.
  9. KATE MILLET (Saint Paul, USA 1934 ) "Politica Sexual" Ed. Catedra “Feminismos”.
  10. SHULAMIT FIRESTONE (1945 Canada-2012 USA). “La dialéctica del Sexo”.
  11. GERMAINE GREER (Melbourne, 1939) "La Mujer eunuco". Editorial Kairos.
  12. JUDITH BUTLER (1956, Cleveland, Ohio) "Deshacer el Género" Ed. Paidos Studio 167.
  13. MONIQUE WITTIG (1935, Francia – 2003 USA). “El pensamiento heterosexual” Egales Editorial.
  14. bell hooks (1952 USA). “El feminismo es para todo el mundo” Traficante de Sueños.
  15. VANDANA SHIVA. (1952 India). “Abrazar la vida”. Ed. Horas y horas.
  16. ANA DE MIGUEL (1961, Santander, España). “Neoliberalismo Sexual: El mito de la libre elección”. Ed. Catedra.

Compartir aquest esdeveniment